Emili Navarro, docent i pare d’un nen amb autisme, ha estat entrevistat a El Periódico arran de la seva implicació en la transformació de La Salle Comtal en un centre d’alta complexitat referent en inclusió. En l’entrevista, Navarro reflexiona sobre els reptes del sistema educatiu i defensa amb fermesa que la inclusió beneficia tots els alumnes, no només aquells amb necessitats educatives especials.

Segons explica, el sistema educatiu encara no està del tot preparat per atendre adequadament l’alumnat amb necessitats específiques, malgrat els avenços. Remarca que moltes famílies es veuen abocades a lluitar perquè els seus fills rebin els suports que necessiten i denuncia que el procés sovint depèn massa de la capacitat de cada escola per organitzar-se.

Navarro reivindica el paper de centres com La Salle Comtal, que han apostat per una inclusió plena, amb equips especialitzats i recursos per acompanyar l’alumnat amb TEA i altres diversitats. Tot i així, lamenta que aquesta realitat no sigui generalitzada: “La solució seria que cada nen pogués escolaritzar-se al col·legi que té al costat de casa”, afirma.

L’educador també assenyala que un dels grans reptes és la convivència entre el que marca la normativa i la realitat del dia a dia: manca de professionals, dificultats d’organització i situacions en què l’alumnat amb més necessitats no pot ser atès com correspon. Tot i això, subratlla que els estudis —i l’experiència d’altres països— demostren que la inclusió millora el clima escolar i el rendiment de tot l’alumnat.

En relació amb Catalunya, Navarro reconeix avenços, però creu que encara queda camí per recórrer i alerta que la saturació de molts centres continua dificultant una inclusió efectiva.

Malgrat les mancances del sistema, l’Emili es mostra optimista: confia que el canvi cultural i la formació continuada del professorat estan permetent fer passos endavant. “Anem avançant de manera indiscutible. El que vivim avui a les escoles no té res a veure amb el que passava fa uns anys”, conclou.